Us convidem a tots a la conmemoració de la Diada Nacional de Catalunya el proper divendres 11 d’setembre al Casal Catalá a les 19:30 hrs.
Los convidamos a todos a la conmemoración de la Diada Nacional de Catalunya el próximo viernes 11 de setiembre en el Casal Catalá a las 19:30 hrs.
Historia.
L’11 de setembre de 1714 tingué lloc la darrera defensa de Barcelona després de 14 mesos de setge davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la qual els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre:
El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit.
Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Article Primer: Es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l’11 de setembre.
Article Segon: Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans de Catalunya cooperin en el compliment d’aquesta Llei i que els Tribunals i autoritats la facin complir. Palau de la Generalitat, a Barcelona, 12 de juny de 1980. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya.
Historia.
El 11 de septiembre de 1714 tuvo lugar la última defensa de Barcelona después de 14 meses de sitio ante el duque de Berwick durante la Guerra de Sucesión en la que los Borbones (Felipe V) y los Austrias (con el Archiduque Carlos) lucharon por toda Europa por la corona de España. La misma adquiriere carácter de guerra civil ya que los partidarios de ambos candidatos estaban repartidos por todo el territorio, aunque los filipistas se concentraban en la parte de la Corona de Castilla (Castilla, Andalucía y noroeste de la península), y los austracistas en la Corona de Aragón (Reino de Aragón, Principado de Cataluña, Reino de Valencia y Reino de Mallorca). Con la victoria de Felipe V, se implantó un sistema político uniforme en casi todos sus dominios, y a partir de ese momento comprendieron, además de la Corona de Castilla, la de Aragón. Se derogaron los privilegios nobiliarios, los Fueros locales y las instituciones de autogobierno antes respetadas por la Casa de Austria en todos los reinos declarados austracistas. Por ello, el 11 de septiembre también se recuerda la consiguiente abolición de las instituciones y libertades civiles catalanas.
LEY 1/1980, de 12 de junio, por la que se declara Fiesta Nacional de Cataluña el día del once de septiembre:
El recobro nacional de los pueblos pasa, sin duda, por la recuperación de sus instituciones de autogobierno. Pasa también por la valoración y exaltación de todos aquellos símbolos a través de los cuales las comunidades se identifican con sí mismas, ya que sintetizan toda la complejidad de los factores históricos, sociales y culturales que son las raíces de toda realidad nacional. De entre estos símbolos, destaca la existencia de un día de fiesta, en el que la Nación exalta sus valores, recuerda su historia y los hombres que fueron protagonistas y hace proyectos de futuro. El pueblo catalán en los tiempos de lucha señaló una jornada, la del once de septiembre, como Fiesta de Cataluña. Diada que, si bien significaba el doloroso recuerdo de la pérdida de las libertades, el once de septiembre de 1714, y una actitud de reivindicación y resistencia activa frente a la opresión, suponía también la esperanza de un total recobro nacional. Ahora, al retomar Cataluña su camino de libertad, los representantes del Pueblo creen que la Cámara Legislativa debe sancionar lo que la Nación unánimemente ya ha asumido.
Por ello, el pueblo de Cataluña establece, por la potestad de su Parlamento, la siguiente Ley:
Artículo Primero: Se declara Fiesta Nacional de Cataluña la Diada del 11 de septiembre.
Artículo Segundo: La presente Ley entrará en vigor el mismo día de su publicación en el Diario Oficial de la Generalidad.
Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos de Cataluña cooperen en el cumplimiento de esta Ley y que los Tribunales y autoridades la hagan cumplir. Palau de la Generalitat, en Barcelona, ??12 de junio de 1980. Jordi Pujol, Presidente de la Generalidad de Cataluña.
Comentarios recientes